Els segles XIX i XX són els que explorarem al llarg de les recomanacions de la setmana. Podreu apreciar com la música post-romàntica, escrita habitualment per a lluiment de l'intèrpret (Sarasate, Enesco), dóna pas a la música de vanguarda (Carter) i a la inspirada en la música nacional de cada intèrpret (Rodrigo, Turina i Prokofiev)
Elliot Carter, Gra per a clarinet sol
Escrita l'any 1980 per commemorar el 80è aniversari de Witold Lutoslawski (compositor contemporani polac). El títol de l'obra, gra, és un terme polac que significa joc, té tres seccions diferenciades on s'empren tècniques interpretatives contemporànies, com multifònics (dos o tres sons a la vegada) o variacions tímbriques (sons tipus xiulet, quarts de to, vibrato etc.)
Violí. Pablo Sarasate, Fantasia sobre temes de "Carmen", op. 25
Sarasate fou un violinista i compositor espanyol del segle XIX que fa ser molt conegut i aclamat des de ben jove. La Fantasia que proposam escoltar empra alguns dels temes de l'arxi-famosa òpera "Carme", de Georges Bizet: aragonesa, havanera, interludi, seguidilla i dansa dels gitanos són els ciments que empra Sarasate per a la seva fantasia. Amb algunes modificacions i floritures resulta una obra molt virtuosa per al solista que manté l'essència de les melodies de Bizet.
Piano Joaquín Turina, Danses fantàstiques op. 22 (1919) Nº3 "Orgía"
Les tres danses fantàstiques (Exaltación, Ensueño, Orgía) estan inspirades en la novel·la "La Orgía", de l'escriptor José Mas. Inicialment escrites per a piano sol, el propi compositor va fer-ne una transcripció per a orquestra. La dansa número 3, que és la que proposam escoltar, es basa en la farruca andalusa (un gènere del flamenc), essent una peça molt viva inspirada en la mescla d'olors de les flors amb la "manzanilla" i el vi.
Joaquín Rodrigo Fantasia para un gentilhombre, per a guitarra i orquestra
Concert per a guitarra inspirat en algunes de les melodies de Gaspar Sanz (compositor del que ja hem parlat als volums IV i VIII d'Escoltam música). Així els quatre moviments són: Villano i ricercar, Espanyoleta i fanfarria de la caballeria de Nàpols, Dansa de les destrals i Canari. Així es van alternant fragments lírics amb altres més rítmics i ràpids.
Flauta Georges Enesco, Cantabile et Presto
Composada l'any 1904 com a peça de concurs per al Premi d'Interpretació que s'organitza anualment al Conservatori Superior de París, dedicant-la el compositor al professor de flauta del moment, Monsieur Paul Taffanel. La peça està molt ben escrita, ja que aprofita el lirisme de la flauta en el registre agut, mesclant també passatges virtuosos i que requereixen una tècnica depurada, pel que és una obra que s'interpreta constantment en recitals, tant d'alumnes com de professionals.
Orquestra Sergei Prokofiev, Suite del Tinent Kijé, op. 60
Composada el 1933 com a banda sonora per a la pel·lícula homònima, i més tard adaptada per al Ballet del Bolshoi, sorprèn l'ús del saxòfon dins una orquestra simfònica. Va ser Berlioz a la seva Simfonia Fantàstica el pioner, però com que confereix una tímbrica diferent i novedosa, altres compositors van seguir la seva idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada