dimarts, 24 de febrer de 2015

Efemèrides 2015: Aaron Copland

25 aniversari de la mort del compositor nord-americà Aaron Copland (1900 - 1990)



Descendent de jueus russos, va passar la seva infància a Brooklyn, on va estudiar a escoles públiques. Als 17 anys va començar a estudiar harmonia, contrapunt i piano, i als 21, es trasllada a França per estudiar a l'American Conservatory de Fontainebleau, aprop de París, estudiant també amb l'afamada Nadia Boulanger, fins al 1924, any que torna als Estats Units, on rep la beca Guggenheim.

La Passacaglia per a piano sol (1922) la va escriure durant els seus estudis a París seguint les pautes compositives de la seva mestra, na Nadia Boulanger, presentant així un tema de 8 compasos que es repeteix 8 vegades, arribant a un clímax intens i virtuosístic.



La Sonata per a violí i piano (1943) està dedicada al Tinent Harry H. Dunham, amic de Copland que va morir en combat al Pacífic Sud durant la Segona Guerra Mundial. Enllaçam a continuació el tercer moviment, l'Scherzo, on podreu escoltar uns ritmes irregulars, que li donen vivesa a la partitura, i una melodia penetrant, tancant l'obra una coda on es torna a escoltar el tema inicial de la sonata.


Especialment divertit és el Rodeo Ballet, que Copland escriu al 1942 en col·laboració amb la coreògrafa Agnes de Mille, dedicat al Ballet Russe de Monte Carlo, rival de l'Original Ballet Russe. El Rodeo Ballet està format per cinc peces o seccions on el compositor utilitza diferents melodies folk i on es pot apreciar l'enaltiment de la cultura americana.

Una de les peces més conegudes és Hoe-down, que a continuació escoltarem en versió guitarra i després audicionarem en versió orquestra juntament amb la coreografia d'Agnes de Mille.





Tal i com hem comentat, Copland utilitza melodies folk per escriure el ballet, i després d'haver escoltat el Hoe-down en dues versions, segur que teniu la melodia interioritzada i la taral·lejau... Doncs bé, aquí està la cançó original de la que Copland agafa la melodia: Bonaparte's Retreat (William H. Stepp)


Després d'escriure la seva 3a simfonia, el clarinetista de jazz Benny Goodman li demana a Copland que composi un concert per a clarinet i orquestra (1947-49). El concert té dos moviments, cosa poc habitual, tal i com hem comentat en altres audicions, ja que els concerts solen tenir tres moviments, i l'orquestra que acompanya té corda, piano i harpa, defugint emprar percussió perquè l'autor prefereix fer els efectes rítmics típics del jazz només amb els instruments de corda. 

El lirisme inicial és fruit de la soledat que sentia Copland, seguint una cadenza que enllaça els dos moviments, on el solista exposa melodies de música jazz llatina, que són les que sostenen el segon moviment. Escoltam idò a Benny Goodman al clarinet i Copland dirigint a Los Angeles Philharmonic Orquestra.





Pel que fa a la flauta, els alumnes de William Kincaid, el flauta solista de la Philadelphia Orchestra que mor l'any 1967, li demanen a Copland que composi una obra per dedicar-la al seu mestre. L'estil compositiu és el que emprava Copland als inicis, un llenguatge musical acadèmic i més proper al segle XIX que el que utilitzava llavors, ja que l'obra és per a flautistes de l'"antiga escola" i no per als veniders.


Per acabar, i sent conscients que falten moltes obres de Copland, audicionarem el Fanfare for the Common Man, escrita al 1942 per petició del director d'orquestra Eugene Goossens, qui volia començar els concerts amb fanfarries per retre homenatge als soldats aliats que lluitaven durant la II Guerra Mundial. La fanfarria, com a gènere musical, es tracta d'una peça breu amb força i solemnitat, interpretada per instruments de vent-metall i algun de percussió. Passats els anys, artitstes de rock i folk van adaptar aquest Fanfare als seus concerts, obrint l'espectacle amb aquestes notes, destacant especialment la versió d'Emerson, Lake & Palmer.

Cap comentari: