dimarts, 3 de febrer de 2015

Escoltam música: recomanacions de la setmana (XXVI)

Aquesta setmana recomanarem música descriptiva, que és aquella que vol evocar en l'oïent una imatge o sensació. Com ja sabeu, la música pot provocar-nos emocions o crer un clima, de fet al cinema la banda sonora és una part imprescindible que recolza l'acció de les diferents escenes. Tornant a la temàtica que ens ocupa, en les següents audicions podreu evocar paisatges o sensacions gràcies a les obres que enllaçam.

La primera recomanació és la més evident per al clima d'aquests dies. Esteim xerrant de "Les Quatre Estacions" d'Antonio Vivaldi, músic venecià del Barroc que va escriure aquests concerts per a violí solista i orquestra de corda. A continuació audicionam el concert "L'hivern", on els diferents moviments ens suggereixen tempesta, per una banda, i la calma i silenci d'un paratge nevat, per altra. Escoltem idò aquesta obra:


Continuam amb Antonio Vivaldi, qui va composar molta música de cambra (tant sonates com concerts) per a diferents formacions instrumentals, ja que gran part de la seva vida es va fer càrrec de la formació musical de les filletes orfes de l'Ospedale della Pietà, i va ser allà que va escriure el cicle de 6 concerts opus 10 per a flauta solista i orquestra de corda. Els tres primers duen subtítol descriptiu: La tempesta di mare, La notte i Il gardellino, els altres tres no tenen pretensió descriptiva. Enllaçam així el primer d'ells, que descriu una mar embravida que copeja les penyes sense descans.


Seguint amb les tempestes i la música que ens les evoca, escoltarem ara una breu peça per a piano sol del pianista i compositor romanticisme J.F.J. Burgumuller. L'Orage (la tormenta) forma part d'un cicle de 18 estudis que, la majoria, tenen subtítol. Els estudis, com a forma musical, són per a instrument sol i no arriben a tenir la categoria d'obra (tal i com tenen les sonates, simfonies, concerts, suites...) perquè la pretensió és que el músic treballi un o diversos aspectes tècnics del seu instrument, tot mantenint cert grau de musicalitat. Es podria dir que els estudis són exercicis de tècnica que procuren tenir cert lirisme.


George C. Lindsay (1855-1945) va ser un guitarrista bastant desconegut que va escriure un vals amb subtítol: "Raindrops" (gotes de pluja). La principal característica de la forma musical del vals és que està escrita en compàs de 3/4: sona "pum-chin-chin" (nota greu - nota aguda - nota aguda). La sonoritat de la guitarra (recordam que és un instrument de corda pinçada) ajuda a evocar el colpeig de les gotes de pluja contra el terra, o els vidres de la finestra.


Marek Pasieczny és un guitarrista i compositor polac nascut al 1980 que, malgrat la seva joventut, té un considerable catàleg d'obres escrit, totes d'una apreciable qualitat. El llenguatge que empra és tonal, encara que incorpora recursos sonors i tècnics més contemporanis. L'obra que proposam es tracta d'una fantasia per a clarinet i guitarra que duu per subtítol "Winter's tale" (conte d'hivern), i tractant-se d'una fantasia, veim que aquesta forma musical té diferents parts: unes més líriques i altres més agressives i rítmiques. Seguint l'estel que hem anat marcant al llarg de les recomanacions, l'hivern pot tenir dies tormentosos, i després ve la calma. Ressenyable és el virtuosisme que se li requereix als instruments.


Per acabar esoltarem el 4t moviment de la 6a simfonia de Beethoven. Per subtítol duu el nom de "Pastoral" i en els seus diferents moviments descriu un riu, el camp, una festa de pagesos... i una tormenta! L'orquestra comença suau en quant a volum i textura musical, fins a arribar al clímax del moviment, que coincidiria amb el punt àlgid de llamps, trons, cel tancat i vent.

Cap comentari: