El Barroc (segle XVII i meitat del XVIII) va resultar una època musicalment molt productiva, va marcar un abans i un després en la història de la música gràcies a la figura de Johann Sebastian Bach. Va ser ell qui va establir les bases de l'afinació de l'escala musical tal i com la coneixem avui en dia. Fins a aquell moment, la música occidental es basava en l'afinació pitagòrica, que dividia els sons de l'escala d'una manera matemàticament desigual, pel que les peces a interpretar havien de ser senzilles en quant a tonalitat i notes emprades. Bach, paral·lelament als avanços tècnics que es feien en aquell moment en els instruments (s'estava dissenyant el pianoforte, que desbancà en poc temps al clavicèmbal), va establir el sistema temperat, el qual iguala les distàncies matemàtiques de les notes. Així les obres musicals podien ser més complexes pel que fa a la tonalitat.
Bach va ser un compositor molt prolífic (tant en l'àmbit profà com sacre) apart d'un excel·lent intèrpret d'orgue, i un gran improvisador. Per demostrar que el sistema d'afinació temperat funcionava i havia de ser el que s'emprés a partir d'aquell moment, va escriure la seva obra "El clave bien temperado", on hi ha 48 peces en totes les tonalitats possibles, demostrant que les notes enharmòniques (notes de mateix so però diferent nom, per exemple do # i re b) sí sonen igual, cosa que no passava amb l'afinació pitagòrica.
Començam així les recomanacions de la setmana amb extractes de "El Clave bien temperado", interpretats per Glenn Gould al piano:
El Concert en la menor per a violí i orquestra és un altre exemple de la vasta producció de J.S. Bach.
Pel que fa a la flauta, també té el plaer de disposar de música escrita per Bach. La seva Partita en la menor, per a flauta sola, és tot un repte per als flautistes, tant per l'exigència tècnica com per la dificultat de les respiracions.
El Barroc va arribar també a Espanya, on destaquen diversos compositors que escrivien, sobretot, per a guitarra i orgue. En el cas de la guitarra, trobem les Folías, Españoletas y Canarios de Gaspar Sanz:
El clarinet tal i com el coneixem no existia al Barroc, però sí que s'emprava el seu precursor, el chalumeau (Suite en Sol Major, de Joseph Bodin de Boismortier):
Però l'obra que ens recomana en Tolo, el professor de clarinet, es tracta de la Sonata de Leonard Bernstein.
Per acabar les nostres recomanacions, l'obra més coneguda de Bernstein, les Dances simfòniques de West Side Story:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada