dimecres, 1 d’octubre del 2014

Escoltam música: recomanacions de la setmana (XVII)

A les recomanacions XIII vam estar comentant per damunt, què unia i quin estil compositiu tenia el grup de compositors francesos Les Six. En aquesta ocasió xerrarem dels compositors russos anomenats el Grup dels Cinc, en rus Mogútxaia kutxka (literalment, Petit Grup Poderós).




El Grup va constituir-se l'any 1856, amb una primera associació entre Balàkirev i César Cui. Modest Mussorgski s'afegeix el 1857, Nicolai Rimski-Korsakov el 1861, i finalment, Aleksandr Borodin al 1862. Abans de tots ells, els compositors Mikhail Glinka i Aleksandr Dargomijski  ja havien fet alguns intents de desenvolupar un estil genuïnament rus, component òperes sobre temes russos, però el Grup dels Cinc va representar el primer intent estructurat en aquest sentit. 

El que pretenia aquest grup de compositors era desenvolupar un estil compositiu propi (nacionalisme rus) que s'allunyàs del que s'estava fent al centre d'Europa. A grans trets, incorporaven melodies populars, ús de l'escala hexàtona (escala de tons sencers) i pentatònica (cinc notes en lloc de set) i clara influència del moviment orientalista de finals del segle XIX.

Per començar, una peça de Mikhail Balakirev per a piano sol, Islamey (Fantasia oriental) escrita al 1869 i revisada al 1902.



A continuació, un dels compositors més coneguts dels Cinc, Modest Mussorgsky, amb una de les seves obres orquestrals cabdals: Nit a la muntanya pelada, en versió quartet de guitarra. Mussorgsky s'inspira en un conte de Nikolai Gogól en el qual un pagès presencia un akelarre a la nit de Sant Joan.


Les danses polovstianes són el fragment més conegut de l'òpera Príncep Igor, d'Aleksandr Borodin, que es solen interpretar com una suite orquestral. La proposta d'audició és l'arranjament per a orquestra de flautes, on es pot apreciar tota la família de flautes (des del flautí fins a la flauta subcontrabaix)


La següent peça per a violí i piano de César Cui duu per títol Orientale, podent-se apreciar l'interés de l'època per tot allò exòtic, oriental, desconegut... A finals del segle XIX no hi havia Internet, televisió ni cap medi per conèixer les cultures més llunyanes, pel que la literatura, la música i el teatre era la manera d'apropar el desconegut.



Qui no coneix el Vol del moscardó? Rimsky-Korsakov ho va composar per a l'òpera El conte del zar Saltán i resulta una de les peces descriptives més evidents de la història de la música. Tancau els ulls i imaginau un borinot que ha entrat dins casa i vola embogit aquí i allà...


Acabam les recomanacions d'audició amb una part de Quadres d'una exposició de Modest Mussorgsky, que la va composar inspirat per l'exposició pòstuma de deu quadres del seu amic artista i arquitecte Viktor Hartmann. Mussorgsky, el que volia era "dibuixar en música".  Original per a piano, la versió més coneguda és l'orquestració que va fer Maurice Ravel.