Engegam el tram final d'aquest curs amb energies renovades després de les vacances. Per anar entrant en matèria, aquesta setmana us recomanem:
Violí: Habanera de Camille Saint-Saens
Peça per a violí i orquestra, en aquesta versió l'acompanyament és una reducció al piano, qui fa el ritme característic de les habaneres amb la mà esquerra, mentre el violí presenta una melodia lírica en els diferents registres de l'instrument amb moments de gran virtuosisme.
Time pieces per a clarinet i piano, de Robert Muczynski
Composició contemporània que explota tots els recursos sonors del clarinet i del piano, amb moments atonals (no hi ha cap enllaç d'acords tensió-distensió, tal i com succeeix a la música anterior).
Concertino en la menor per a guitarra i orquestra, de Salvador Bacarisse
La companyia aèria Iberia té el bon gust de posar aquest concertino als seus avions mentre s'obre o tanca porta. És una melodia delicada que requereix de la guitarra una sonoritat nítida i timbrada; l'orquestra acompanya al solista posant una paleta de colors sonors gràcies als diferents instruments, dinàmiques i registres.
Flauta: Fantasia sur le Freischutz (El cazador furtivo), de Paul Taffanel
Les fantasies basades en una òpera es popularitzen durant el segle XIX. Es tracta d'una reducció de les diferents àries d'una òpera en concret, on l'instrument solista fa els diferents papers, tant vocals com instrumentals, tractant-se sempre d'una obra virtuosa. Les fantasies neixen degut a què no era senzill representar l'òpera, pel que interpretar-la amb un duet permetia donar a conèixer la partitura.
Piano: Pavana per a una infanta difunta, de Maurice Ravel
És, juntament amb el Bolero, la peça més coneguda de Ravel. S'han fet arranjaments per a tot tipus d'instrumentació, fins i tot existeixen versions jazz. En aquest cas, el piano sol és qui interpreta una melodia plena de sentiments i molt íntima.
Orquestra: The Chairman Dances, de John Adams
Juntament amb Philip Glass, un dels màxims exponents de la música minimalista (patrons rítmico-melòdics que es van repetint i modificant). La instrumentació emprada requereix d'una orquestra molt nodrida i amb una secció de vent-metall i percussió que sol tenir un paper molt important, sempre recolzant-se en la base que creen els instruments de corda fregada. La secció de vent-fusta no té tanta rellevància com en les obres clàssiques i romàntiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada