Escoltam música: recomanacions de la setmana (XIII)

Aquesta setmana les recomanacions d'audició són un monogràfic sobre Les Six, grup de músics francesos de principis de segle XX que s'ajuntaren amb un únic objectiu. Segons les paraules d'un dells, "Aquestes societats, la Nacional, la S.M.I., toquen la música d'altres. Nosaltres farem una societat per tocar la nostra música" (Erik Satie).

Inicialment s'autoanomenaven "Les Nouveux Jeunes" (Els nous joves), però després d'una de les reunions a casa de Milhaud l'any 1920, el crític Henri Collet els va anomenar "Els Sis francesos i Erik Satie", nom que va agradar i finalment quedà com "Els Sis". Malgrat la diferència d'estil compositiu de tots els membres del grup, tots ells es rebel·làven contra l'impressionisme i el wagnerisme. Qui actuava de promotor del grup era Jean Cocteau, que no era músic però sí escriptor, pintor, crític i cineasta.

En principi eren set els membres del grup, però Satie abandonà el grup l'any 1918 per una sèrie de discrepàncies internes; sembla ser que li desagradava l'estil compositiu de Honegger, que era molt romàntic, pel que es va apropar molt a les figures de Falla, Ravel i Stravinsky.

Germaine Tailleferre, Sonata per a violí 

Era l'única dona del grup, qui es considerava un buf d'aire fresc dins del grup gràcies al vigor del seu estil compositiu, sempre intercalat amb unes harmonies sensuals i femenines. Sobretot se la coneix per les seves composicions per a piano, encara que va escriure per a altres instrumentacions, reconeguent-se la seva qualitat compositiva pòstumament.

Francis Poulenc, Sonata per a clarinet 

Probablement el compositor de Les Six més conegut, va escriure tot tipus de gèneres. En la etapa de joventut, gràcies a que va aprendre piano de la mà de la seva mare, sobretot escrivia per a aquest instrument, abraçant l'estètica del moviment dadà; durant la seva maduresa, després de la mort d'alguns amics i d'haver peregrinat, va redescobrir la fe catòlica, tornant el seu estil més auster i fosc. La sonata per a clarinet forma part del darrer grup de composicions, plantejant-se el compositor fer una sèrie de sonates per a diversos instruments de vent.

Darius Milhaud, Segoviana per a guitarra 

El seu estil compositiu es caracteritza per l'ús de la politonalitat (vàries tonalitats simultànies) i elements rítmics del jazz. Va ser un compositor molt prolífic: música de cambra, cantates, concerts, simfonies, obres corals, música per a ballet etc. La influència de músiques folklòriques i jazzístiques que tenen les seves peces són fruit dels viatges arreu del món que va fer al llarg de la seva vida.

Arthur Honegger, La danse de la chèvre per a flauta sola

Honegger és un dels compositors cabdals pel que fa a la música descriptiva. Prou conegudes són les seves obres Pacific 231 (imita una locomotora) i el Moviment simfònic núm. 2 Rugby (imita els sons que hi ha als partits de rugby). L'obra que recomanam audicionar descriu, en dues parts ben diferenciades, una cabra que pasta pel prat (part lenta) i que després bóta i juga (part ràpida).

Erik Satie, Trois Morceaux en forme de poire, piano a quatre mans

Precursor del minimalisme (repetició constant d'una seqüència musical) i l'impressionisme (plasmar la llum, la sensació d'una imatge o d'un so), va tenir una formació musical irregular i tardana (va ingressar al Conservatori de París als 40 anys d'edat); va passar per la música de cabaret i pel moviment surrealista, deixant-se influir de jove per Debussy i, durant la maduresa, per Ravel. Va escriure sobretot per piano, destacant les peces humorístiques amb noms surreals (Sonatina burocràtica, Embrions dissecats, Vertaders preludis blands per a un ca, entre d'altres)

Louis Durey, Trio per Oboe, Clarinetto e Fagotto 

Escrivia sobretot música vocal, encara que va composar també obres instrumentals. Va ser un compositor prolífic però inconstant, ja que estava molt involucrat en política, sobretot durant la 2a Guerra Mundial. De jove admirava i adoptava l'estil compositiu de Debussy, però quan va descobrir la figura de Schönberg va deslligar-se de les seves idees de joventut per passar a adoptar un estil compositiu més lliure i imaginatiu.

Georges Auric, Ouverture per orchestra 

Nen prodigi, des d'adolescent ja escrivia música per a ballets i obres de teatre. Mentre estudiava al Conservatori de París és quan entra a formar part de Les SIx. Quan Cocteau (recordem que actuava de promotor del grup però no era músic) va començar a fer cinema, Auric va composar la majoria de músiques que acompanyarien les cintes. Durant la maduresa, Auric abandona la indústria cinematogràficai assumeix la gestió de l'Òpera Nacional de París alhora que composa música instrumental, sobretot per a vents.