Escoltam música: recomanacions de la setmana (XI)

Una setmana més som aquí per compartir algunes obres, sempre amb la intenció d'enriquir la cultura musical dels lectors, tot esperant que escoltar música animi als nostres alumnes a continuar millorant amb el seu instrument dia a dia. Així proposam des de música de saló del Romanticisme per al lluiment de l'instrument solista, passant per la inspiració que ofereix als compositors la música folklòrica fins a arribar a la profunditat expressiva de Sibelius.

Clarinet Ernest Chausson, Andante et allegro

Compositor francès del Romanticisme que va composar un breu número d'obres (unes setanta) que va estar molt influït per César Frank i Richard Wagner. L'obra que proposam comença amb un breu fragment rapsòdic que precedeix un fragment ràpid amb unísons entre piano i clarinet, per acabar en un desenvolupament més melòdic i cantabile que desemboca en un final d'obra molt espectacular per la seva vivesa i virtusisme.

Violí Jean Sibelius, 1r moviment del Concert en re menor op. 47

A l'any 1899, el compositor finès comença a tenir idees de melodies tradicionals però no conclou l'obra fins l'any 1904, que s'estrena amb crítiques ben dispars, pel que la partitura pateix algunes modificacions, entre elles, la reducció dels instruments de l'orquestra, que restaven protagonisme al violí solista. Serà en la dècada de 1930 que el violinista Jascha Heifetz l'enregistra, donant-li així la fama que es mereix la composició.

Piano Béla Bartók, Allegro barbaro

Obra escrita l'any 1911 que es va estrenar en públic deu anys més tard, malgrat Bartók la interpretava en petit comitè. Les obres de Bartók tenen una forta influència de la música de Rumania, el seu país d'origen, i al tenir una tècnica compositiva poc consolidada acaba incorporant el sistema axial (dividir el cercle de quintes en tres eixos, canviant així el sistema de tonalitats veïnes) i la proporció àurea (basat en el número auri de la Grècia clàssica, que parla de les proporcions de perfecció que es troben en la natura i que després s'apliquen a l'art). Si voleu saber més coses sobre els sistemes axial i auri, no dubteu en demanar-ho al vostre professor o deixar un comentari a aquesta entrada.

Guitarra Francisco Tárrega, Capricho árabe (1892)

Compositor valencià que va estudiar als conservatoris de Madrid i París, convertint-se en un virtuós intèrpret i compositor de guitarra espanyola. Com a curiositat, dir que la melodia de telefonada que empra l'empresa de mòbils Nokia és el tema principal del Gran Vals. També Shakira i Mike Olfield s'inspiren clarament en la música de Tárrega per a alguna de les seves cançons. L'obra que recomanam pertany a la corrent estètica alhambrista de finals del segle XIX, poc després de la publicació dels Contes de l'Alhambra de l'escriptor Washington Irving, mesclant l'exòtic amb el neo-àrab. Així trobam l'ús de la cadència andalusa, intervals de segona augmentada (típics de la música àrab i present a l'escala menor harmònica) i canvis de mode major a mode menor.

Flauta Albert Franz Doppler, Fantasia pastoral hongaresa op. 26

Franz i el seu germà Karl van ser dos flautistes romàntics molt famosos que es van moure per tota Europa oferint recitals, amb la particularitat de que cadascun d'ells sostenia la flauta cap a un costat diferent, cosa que era possible abans de que Boehm establís el sistema de claus que duu el seu nom. Les seves composicions sempre estaven destinades a la flauta, explotant tot el seu potencial tècnic i sonor, essent així obres de saló de caire virtuós contenint elements de la música folklòrica, tal i com demostra la secció ràpida de la Fantasia que proposam escoltar.

Música de cambra Camille Saint-Saens, Tarantella en la menor, op. 6 per a clarinet, flauta i orquestra (o piano)

La tarantella és una forma musical popular típica del sur d'Itàlia i a Argentina. Neix com a antídot per a les picades de les aranyes "vídua negra", ja que si es sua el verí es minimitza el risc de mort de la persona. Així es caracteritza per tenir un tempo molt ràpid i una rítmica molt viva per ajudar al ballarí a moure's ràpidament i treure el verí. Pel que fa a Saint-Saëns, és un compositor romàntic molt prolífic, conegut sobretot pel seu Carnaval dels Animals i la Dansa macabra, apart de moltes altres obres de gran qualitat, que ja us anirem proposant. Ja que la recomanació es pot interpretar tant amb orquestra (més colors sonors) com amb piano (més factible logísticament) i és una peça relativament breu, posam el vídeo en les dues versions.