En aquest nou bloc de recomanacions, el fil conductor serà la forma musical de la suite, que és un conjunt de peces breus, en diferents tempos, que s'empraven per ballar, sent popular sobretot durant el segle XVII.
Conforme la música evolucionava, la suite va quedar obsoleta degut a què s'havien creat les formes de sonata i concert, però al Romanticisme es recupera i se li dóna una nova dimensió: grup de peces extretes d'una òpera o ballet, peces que empren la mateixa melodia o bé com a homenatge al període barroc.
Per començar les recomanacions, proposam el Matí de la Suite de Peer Gynt, d'Edvard Grieg.
Busoni, compositor italià de finals Romanticisme, composà una Suite per a clarinet i piano, de la que recomanam escoltar la Serenada.
Més antiga és la Suite nº2 de J.S.Bach (compositor del Barroc), de la que proposam el Minuet i la Badinerie. Aquesta darrera és molt coneguda, a la vegada que espectacular.
Stravinsky, compositor de principis de segle XX, va escriure varis ballets, que eren emprats per l'empresari rus Sergéi Diaghilev, qui fundà el que coneixem com a ballets russos. En el cas del ballet Pulcinella, personatge extret de la commedia dell'arte, en va escriure una suite derivada d'alguns dels moviments de l'esmentat ballet.
Shostakovich, paisà i contemporani d'Stravinsky, flirtejava amb els sons i les harmonies emergents del jazz. Així composa la Suite per a orquestra de jazz, de la que escoltarem el segon vals en versió piano a quatre mans.
La Suite bergamasque composada per Debussy a les acaballes del segle XIX va ser originalment escrita per a piano. El passepied (passa el peu) versionat en guitarra, és una meravella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada