A les recomanacions de la setmana del passat 11 de novembre (enllaç) vam publicar una sel·lecció de peces de jazz. En aquesta nova edició voldriem seguir oferint-vos algunes de les obres més conegudes i representatives.
Artie Shaw (1910-2004) fou un clarinetista i compositor americà que des de ben jove va liderar bandes de jazz amb diversos nivells d'èxit. Va tenir una vida molt canviant a nivell amorós, i va tenir una època en la què va abandonar la música per ser escriptor, va allistar-se a la Marina dels EEUU per muntar una banda per animar a les tropes durant la 2a Guerra Mundial, durant una temporada va ser productor de cine i teatre i sempre va demostrar el seu espíritu crític. Potser gràcies a la volubilitat de la seva vida va aconseguir composar un concert per a clarinet tan apassionat.
Grappelli (1908-1997), violinista francès que va ser l'inseparable partenaire de Django Reinhardt, amb qui va fundar el Quintet del Hot Club de París, grup que sobretot sonava el què es coneix com gipsy jazz. Ha enregistrat més d'un centenar de discs amb artistes reconeguts mundialment, tant de música clàssica com de jazz. El Minor Swing és una de les peces més populars, enregistrada per primera vegada al 1937, i que molts músics han anat interpretant al llarg dels anys.
El flautista Dave Valentin neix al 1952 a Nova York, iniciant-se en el món de la música mitjançant la percussió llatina. Poc després s'inicia en la flauta amb Hubert Laws (altre flautista i saxofonista de jazz reconegut). Destaca sobretot per la seva aparició al documental Calle 54, on comparteix escena i interpretació amb el mític Tito Puente (si us agrada el jazz i, especialment, el latin jazz, heu de veure aquest film). Ha enregistrat més de 15 àlbums on queda palès que domina la flauta i tots els recursos que pot oferir l'instrument mentre també queda clar que té un passat de percussionista.
Bill Evans (1929-1980) va ser un pianista americà que va iniciar-se en la música als 6 anys de la mà dels compositors clàssics. Durant l'adolescència va escoltar Petroushka d'Igor Stravinski i els estàndars de jazz a la ràdio, obres que el van ajudar a obrir la ment i a anar conduïnt el seu repertori i estil cap al jazz. Va composar i interpretar amb molts grups diferents, i destaquen les peces que escrivia dedicades a familia i amics. El Vals per a Debby el va escriure per a la seva néta de mateix nom i és una de les seves composicions més conegudes.
Wes Montgomery (1923-1968) és un guitarrista americà que, malgrat va morir molt jove, va tenir una vida musical molt productiva, sonant i enregistrant amb diferents grups i rebent nombrosos premis. El més destacat d'ell és la tècnica que utilitza per sonar, ja que empra la gemma del dit polze enlloc de púa o punta del dit, cosa que fa que el so de la guitarra sigui més suau i dolç. La raó d'aquesta manera de sonar no és tècnica sinó obligada, ja que per la feina de maquinista només podia estudiar guitarra pel vespre i no volia molestar als vesins. Escoltam idò Days of Wine and Roses (tema principal de la banda sonora de la pel·lícula de mateix nom, composada per Henry Mancini).
In the mood... Amb el nom potser no sabeu de quina obra esteim xerrant, però quan l'escolteu ja sabreu quina és! Popularitzada per Glenn Miller però escrita per Manone, Razaf i Garland, obre amb la famosa secció d'arpegis sonats per la secció de saxos de la big band. Nombrosos artistes l'han arranjat i interpretat, és quasi un himne del swing...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada