Una setmana més, els professors us recomanam algunes obres per escoltar, esperant que us serveixin per anar educant l'oïda i coneguent repertori per als diferents instruments que ensenyam a l'EMEA.
Les recomanacions de la setmana XX ens van servir per presentar als compositors de l'anomenada Escola Vienesa (Mozart, Beethoven i Haydn), i creim adequat ampliar amb algunes obres més d'aquests mestres de la música clàssica, les quals van servir per posar els ciments per als segles veniders.
Començam amb el primer moviment del concert en do major de Joseph Haydn, en el que podreu escoltar un frasseig molt net i una harmonia senzilla, dues de les principals característiques de l'època, exigint alhora una tècnica i articulació perfectes al violí solista.
Continuant amb el pare de la simfonia, Joseph Haydn, escoltarem una obra de música de cambra, que comparteix les característiques de la música clàssica orquestral que hem vist al concert per a violí i orquestra: netedat i frescor en el frasseig. Escoltam així el Trio Hob. IV: B 1 per a clarinet, oboè i clavicèmbal.
Pel que fa a la flauta, escoltarem el primer moviment de la Serenada op. 25 per a flauta, violí i viola. "El sord genial", malnom que rep Beethoven, tenia un caràcter difícil que empitjorà quan va començar a perdre oïda, pel que moltes de les seves obres de l'etapa final de la seva vida són fosques i instrospectives i tenen una harmonia més densa que la dels seus contemporanis. En aquest cas, l'obra va ser escrita durant la seva joventut, deixant palesa la vitalitat d'un jove geni de la música.
La sonata nº 32 per a piano, de Beethoven, és la darrera sonata que va escriure. Durant l'escolta us adonareu del que comentàvem de l'estat d'ànim del compositor, durant la seva maduresa va escriure música que donava a entendre el seu patiment, que per nosaltres són obres mestres, però que per a ell constituïen l'eina per transmetre els seus sentiments. A continuació, el primer moviment:
Mozart va composar molta música, tota d'una gran qualitat, ja de petit es va veure que era un fora de sèrie tant interpretant com composant. Llàstima que perdés la vida tan jove (35 anys), ja que el seu llegat musical seria, encara més, impressionant i inigualable... Va escriure un tema i variacions per a piano anomenat "Ah vous dirai-je maman" , on una melodia molt senzilla actúa de tema (melodia que coneixereu per ser la tonada de la cançó infantil "Quan les oques van al camp"), i que es va repetint amb canvis de ritme, harmonia, dibuix melòdic etc. però sempre mantenint l'estructura del tema, que es reconeix fàcilment. En aquest cas, la interpreta un excel·lent guitarrista que alhora és l'autor de la transcripció:
Per acabar, escoltarem la simfonia nº 1 de Wolfgang Amadeus Mozart, escrita quan el compositor tenia 8 anys, mentre estava a Anglaterra oferint concerts a la burgesia. Destaca la claredat d'estructura en el frasseig i el coneixement dels diferents instruments de l'orquestra (la corda fregada actúa de base, els instruments de vent aporten colors), així com la influència que va rebre de l'estil compositiu dels fills de Johann Sebastian Bach, sobretot de Johann Christian.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada