dilluns, 5 de maig de 2014

Escoltam música: recomanacions de la setmana (VII)

Una setmana més els professors de música us volem recomanar peces que formen part del repertori bàsic de cadascun dels instruments.



Violí. La Sonata nombre 5 en Re Major de Ludwig van Beethoven duu com a subtítol "Primavera". És una sonata en quatre moviments, amb un 3r moviment "scherzo" particularment viu, i tota ella destila llum i color, descrivint perfectament l'estació de l'any, amb moments intensos harmònica i rítmicament.



Clarinet. Igor Stravinsky va composar "3 peces per a clarinet sol", on s'exploten tots els recursos tímbrics i tècnics de l'instrument sense deixar de banda el lirisme propi del so avellutat que té. Stravinsky va rompre molts motlles, comença el camí cap a la música sense eix tonal i una harmonia, en part, dissonant. Aixó no va agradar gaire al públic i músics del moment, encara que avui en dia és tot un referent, sobretot per l'associació amb el director d'escena Diaguilev.



Guitarra. La malagueña de Michael Lucarelli és una adaptació de l'harmonia flamenca, com la que pot aparèixer a molta música popular (per exemple, L'amo de Son Carabassa empra la seqüència harmònica inicial).




Flauta. El Concert número 3 està composat per Frederic II el Gran, rei de Prússia durant part del segle XVIII. A aquest monarca se'l coneix més per la faceta d'estratega militar que per la part musical, però també era un gran amant de la flauta. De fet, Johann Joachim Quantz (flautista i compositor d'obres per a flauta) i Carl Philipp Emmanuel Bach (fill de Johann Sebastian Bach) estaven contractats a palau per donar-li classes al monarca i escriure-li peces. L'obra proposada està atribuïda a Frederic, però els musicòlegs no descarten que hagués rebut ajuda.




Piano. Frederic Chopin és un dels màxims exponents del món pianístic, tant a nivell interpretatiu com compositiu. El fet d'haver viscut al segle XIX fa que conegui el piano amb tots els avanços tècnics que s'havien produït recentment, pel que li resulta profitós per explotar tots els recursos que ofereix l'instrument de tecla. Els seus Preludis i Nocturns són un clar exemple del virtuosisme pianístic i de l'expressió i rubato que acompanya a la música romàntica.



Orquestra. Obertura de "William Tell", de Gioacchino Rossini. El seu fragment final és molt conegut i emprat als medis. A mena d'apunt, dir que les obertures són la introducció instrumental a una òpera, on l'orquestra presenta els diferents motius que aniran apareixent a les àries que fan l'obra. És per això que dóna la impressió de que no hi ha relació entre les parts que es van audicionant, ja que es tracta d'un tast del que s'escoltarà posteriorment. De fet, l'obertura sol ser el darrer que el compitor escriu.