Aquesta setmana les recomanacions comencen i acaben amb música de George Gershwin, compositor americà conegut pels seus musicals de Broadway però que també va escriure música a l'estil clàssic després d'haver perfeccionat els seus estudis al Conservatori de París. Inconfundible és el seu estil compositiu, que sempre té pinzellades jazzístiques i de músiques llatines.
Clarinet. George Gershwin, 3 preludis
El compositor americà tenia planejat escriure 24 preludis per a piano basats en l'estil jazzístic americà de principis de segle XX. Poc després de començar a composar-los, va reduir el número a set, i quan les estrenà en públic van quedar en tres. Després de l'èxit, va arranjar-los per a grups de cambra reduïts, essent la de clarinet i piano una de les més interpretades (el clarinet té una paleta sonora que permet integrar-se molt bé en la música de jazz).
Violí. Niccoló Paganini Concert num. 1 en Re Major, 3r moviment
Un dels concerts més díficils tècnicament per als violinistes, requereix un gran domini de l'instrument, emprant dobles cordes, harmònics i passatges en un registre agut, que sempre resulta molt difícil en quant a afinació i precisió en la digitació.
Piano. Ludwig van Beethoven, Sonata nº 8 en do menor "Patètica", 1r moviment
Poca presentació necessita aquesta obra mestre per tots coneguda. Presenta una introducció lenta, atacant després, amb tempo i rítmica, una secció agressiva que condueix a un desenvolupament en sol menor (canvi de to=modulació) per concloure amb el tema inicial.
Guitarra. Livio Gianola, Doñana colombiana
Gianola és un compositor i intèrpret de flamenc que ha composat música per al Ballet Nacional d'Espanya i per diversos cantaors. Aquesta peça, escrita i interpretada per ell mateix és un exemple del domini tècnic que té amb l'instrument i dels coneixements estilístics i teòrics de Gianola.
Flauta. Antonin Dvorak, 1r moviment de la Sonatina en Sol Major, op. 100
Inicialment escrita per a violí, presenta una estructura de quatre moviments de curta durada (per això es diu Sonatina i no Sonata). Malgrat Dvorak era un compositor xec, passà bastants anys a Estats Units, pel que rebé influència de les melodies índies i els espirituals (escala pentatònica, ritmes sincopats), i així ho demostren algunes de les seves composicions cambrístiques, com aquesta Sonatina.
Orquestra. George Gershwin, Obertura cubana
Inicialment el compositor va anomenar-la "Rumba", i la va composar després d'un viatge a La Habana, on va quedar impressionat per la rítmica i l'harmonia de la música cubana. Si prestau atenció veureu que la forma musical és ternària (A-B-A), ja que el tema inicial es repeteix novament després del tema central.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada