dilluns, 19 de maig de 2014

Escoltam música: Recomanacions de la setmana (IX)

Les recomanacions d'aquesta setmana estan dedicades a compositors del Romanticisme (Brahms, Shubert, Liszt), de la corrent post-romàntica anomenada Impressionisme (Debussy i Ravel són dos dels representants més importants i coneguts)


Clarinet. 1r moviment de la Sonata núm. 2 en Mi b Major op. 120, de Johannes Brahms
Les dues sonates per a clarinet que va escriure Brahms van ser el fruit de quan el compositor va conèixer la bellesa del so i les possibilitats de colors sonors del clarinet. El propi compositor va transcriure les dues sonates per a que la viola també les interpreti, ja que estructuralment i musicalment són molt completes.

 


 Violí. Franz Schubert, Sonatina núm.1 en Re Major
Schubert va escriure quatre sonatines al 1817. Encara que podrien tenir categoria de sonata, anomenar-les sonatines es deu a que estan pensades per a que les interpretin músics amateurs. Tècnicament no són virtuosístiques, però sí que tenen molts elements melòdics que requereixen certa maduresa musical. De fet, entre els músics sempre es comenta que hi ha obres que són fàcils d'interpretar per amateurs (la digitació i agilitat no és difícil) però difícil de sonar per un professional (requereix certa sensibilitat musical i molt domini de la sonoritat).

 


Piano. Franz Liszt, Consolació num. 3
Peça que forma part d'una col·lecció d'obres que, segons el propi autor, "es tracten de miniatures sense pretensions". De curta durada, la Consolació núm. 3 mostra una delicadesa i sensibilitat que qualsevol oïent, sigui músic o no, apreciarà tot d'una.



Guitarra. Joaquín Turina, Fandanguillo
El guitarrista Andrés Segovia va demanar-li a Turina, durant la dècada de 1920, que composés algunes peces de tipus virtuós perquè ell les interpretés. Una d'aquestes obres és el Fandanguillo, que està inspirat en el flamenc i la rítmica emprada pretén emular el zapateado dels ballarins.



 Flauta. Claude Debussy, Syrinx per a flauta sola.
Escrita per acompanyar la mort del déu Pan, està inspirada en Siringa, una ninfa de la que Pan s'enamora. Ella el rebutja i, per amagar-se, es transforma en canyes de riu. Pan s'entristeix i les talla per convertir-les en una flauta (la flauta de Pan té aquest orígen) i poder fer-la sonar per expressar el dolor de no sentir-se correspost.

 


Orquestra. Maurice Ravel, Quadres d'una exposició.
 L'obra original la va escriure el compositor rus Modest Mussorgski per a piano, però Ravel va fer orquestrar-la aconseguint que s'interpreti en més ocasions l'adaptació per a orquestra que l'obra original.