Començam un nou curs, amb noves i interessants recomanacions musicals. Serà el compositor americà Philip Glass (nascut l'any 1937) qui obri la secció d'enguany, amb obres de tall minimalista, corrent estètica que neix després de la IIa Guerra Mundial i que consisteix en reduir els elements al que és essencial, eliminant els elements prescindibles. Dit d'altra manera, en pla, veureu que les frases musicals es repeteixen una i altra vegada.
Glass, compositor molt prolífic, és conegut sobretot per les bandes sonores de cinema que ha creat, destacant El ilusionista, Las horas, El show de Truman, El sueño de Casandra, entre moltes d'altres.
La primera obra que proposam escoltar és per a piano sol i pertany al cicle de cinc metamorfosis escrites l'any 1988, que estan basades en l'obra homònima de F. Kafka. La melodia serà emprada posteriorment per a la BSO de Las horas , també el grup de rock Pearl Jam l'empra com a introducció a alguns dels seus concerts.
El concert per a violí i orquestra (1987) és una obra de les més conegudes i interpretades de Glass. Proposam escoltar el segon moviment, demanant-vos que us fixeu en la seqüència de notes que sonen els instruments greus de l'orquestra, que es va repetint tota l'estona (per als més avançats, observau que les notes són do - si b- la b - sol - fa )
Glass, de jove, va estudiar flauta al Peabody Conservatory (Baltimore - USA). L'any 1988 escriu aquesta obra per a flauta sola dedicada a Britton Johnson, qui li va ensenyar tot el que sap sobre aquest instrument i que va morir uns anys abans. Una vegada més, veureu que són seqüències d'arpegis i melodia que es van intercalant i repetint.
Mishima, Una vida en quatre capítols , pel·lícula sobre la vida d'aquest escriptor japonès, duu la música de Philip Glass per acompanyar la trama. Original per a quartet de corda, en aquesta ocasió la versió és per a quatre guitarres. Una delícia!
Pel que fa al clarinet, l'única obra original que ha escrit Glass és Another look at harmony, part 3, però com que el compositor és molt conegut per les seves obres per a cinema, us recomanam escoltar l'arranjament per a quartet de clarinets de El show de Truman.
Finalment, prou destacada és la Simfonia nº 4 Heroes, composada l'any 1996 on s'inspira amb l'àlbum Heroes de David Bowie i amb la Low Symphony de Brian Eno. Consta de 6 moviments, a continuació podeu audicionar el 1r d'ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada