A Joseph Haydn se'l defineix com a "pare de la simfonia i del quartet de corda" gràcies a la seva contribució en ambdós gèneres. Compositor molt prolífic nascut al 1732, passa la seva joventut influenciat pel Barroc tardà, evolucionant a finals de la dècada de 1760 cap al sturm un drang (tempesta i ímpetu, ús del llenguatge musical més expressiu i profund, predominant les tonalitats menors) per tornar, uns anys després, a l'estil més entretingut i encès. Proposam escoltar el 4t moviment de la Simfonia no. 88, primer amb interpretació original per a orquestra i després en versió guitarra.
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) quasi no necessita presentació, és potser el compositor més conegut. Nen prodigi gràcies a l'ambient musical de casa seva (son pare, en Leopold Mozart, es dedicava a la música i va estimular als seus dos fills, Wolfgang i Nannerl), des de ben jove oferia recitals de piano i composava. Malgrat va morir als 35 anys, el seu catàleg és ben extens i variat en quant a formes musicals, destacant que els manuscrits quasi no tenen correcions, el que ens fa suposar la claredat d'idees de la seva ment. Recomanam escoltar aquesta sonata per a piano i violí o flauta, escrita als 8 anys d'edat durant un viatge a Londres.
Pel que fa als concerts, destaquen sobretot els dedicats a piano i a violí com a instrument solista (per a piano en va escriure vit-i-set !!). Del Concert nº 5 en La Major, que rep el sobrenom de "el concerto turc", enllaçam el tercer moviment, on contrasta molt la melodia típicament mozartiana (frescor, transparència, sense pretensions) amb la secció inspirada en passatges de la música turca (rítmica, amb caràcter, canvi de mode = de La Major a la menor)
Finalment, el tercer compositor de l'Escola vienesa: Ludwig van Beethoven, "el sord genial". Nascut al 1770, va viure tota la seva vida dedicat en cos i ànima a la música (tant composant com dirigint). La seva obra va des de finals del Classicisme fins als inicis del Romanticisme: les obres de joventut són senzilles i sense pretensions, en canvi les de la maduresa (coincidint amb la pèrdua d'audició i els fracassos personals que acumulava) són composicions fosques, introspectives i plenes d'elements expressius. Escoltam idò el trio op. 11 per a clarinet, cello i piano, on s'aprecia un llenguatge musical totalment clàssic.
Finalment, per despedir les recomanacions, escoltarem la primera part del Concert per a piano nº5 "Emperador" de Beethoven, obra plena de virtuosisme pianístic i amb l'orquestra tractada de manera simfònica, essent un segon instrument, a diferència dels senzills acompanyaments orquestrals típicament clàssics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada