Les recomanacions d'aquesta setmana giren al voltant de la música minimalista, gènere que neix als Estats Units a la dècada de 1960, inicialment com a una alternativa "underground" però que poc a poc es va escampar arreu del món arribant a ser l'estil més popular de la música experimental. A grans trets es caracteritza per tenir una harmonia consonant, una pulsació constant i una la reiteració de breus frases i lentes transformacions de la partitura.
Un dels compositors minimalistes que més sona aquests anys és Ludovico Einaudi (nascut al 1955), i ha escrit música per a cinema, teatre, dansa, televisió i, per suposat, per recitals de música clàssica contemporània (des de piano sol, passant per música de cambra, fins a arribar a partitures orquestrals). Recentment ha abandonat la música minimalista per posar música a la pel·lícula francesa "Intocable" (2011), encara que ara escoltarem "I giorni", peça que dóna nom al disc de mateix nom, publicat al 2001, i que sí pertany a la música minimalista.
Yann Tiersen (nascut a França al 1970) és un multi-instrumentista que va saltar a la fama gràcies a haver fet la banda sonora de la pel·lícula "Amelie". Tiersen sona piano, violí, acordió, guitarra i, a més, canta. L'audició que proposam es tracta de dues de les peces de dita banda sonora interpretades a la guitarra, presentant primerament la cançó principal (El vals d'Amelie), passant després a a "Le Banquet".
Tal i com hem dit, Tiersen domina el violí, i la peça que enllaçam a continuació ho demostra sobradament. Duu per títol "Sur le fil", i malgrat comença amb el violí tot sol, va guanyant en intensitat i es van afegint altres instruments, destacant sobretot el bateria.
Henryk Górecki (Polònia, 1933-2010), va estar influït per compositors serials (crear una seqüència amb les dotze notes i emprar-les sense repetir-ne cap d'elles fins que no apareguin totes), però realment se l'ha de considerar minimalista. Lerchenmusik op. 53, Recitativo i arioso va ser escrita entre 1984 i 1985 i és per a clarinet, violoncel i piano.
Al 1935, a Estònia, neix Arvo Pärt, un altre representant del minimalisme. La seva obra Fratres (germans, en llatí), va ser escrita al 1977, és original per a violí i piano, al 1992 el mateix Pärt va fer una revisió per a violí, orquestra de cordes i percussió, però avui escoltarem un arranjament per a trombó, cordes i percussió que no el va fer el propi compositor.
Acabarem les recomanacions de música minimalista amb la Sonata per a flauta i piano de Louis Andriessen (Holanda, 1939), escrita al 1956 i que té quatre moviments (Allegro-Adagio-Allegro scherzando-Allegro vivace). Encara que el compositor s'inspira molt en el minimalisme, podreu veure que no és tan repetitiva i estàtica com altres de les obres que hem proposat que escolteu avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada