Quina és l'època històrica en la que els instruments milloren a nivell de construcció, pel que la música que es composa és cada vegada més complexa i requereix d'una tècnica més depurada? Esteim parlant del Romanticisme (segle XIX), període en què l'orquestra s'amplia fins a convertir-se en simfònica (es comencen a construir grans auditoris), s'empra el rubato (petites oscil·lacions en la pulsació que serveixen a l'intèrpret per a expressar el màxim possible la idea musical), l'harmonia es torna complexa i els compositors s'inspiren en la natura, llocs exòtics i elements propis de la regió (nacionalisme).
Per començar aquest bloc d'audicions del Romanticisme primerenc, escoltarem el Concert nº 1 per a piano i orquestra de Félix Mendelssohn (1809 - 1847), on el compositor plasma diferents temes musicals (uns més melòdics, d'altres més rítmics i amb més energia). Apart de nombroses composicions de gran qualitat, a Mendelssohn li hem d'agrair que va treure a la llum l'obra de J.S.Bach, ja que des de la mort del compositor del Barroc, ningú l'havia tornat a interpretar ni a valorar. Gràcies, Fèlix Mendelssohn !
Seguim amb un altre compositor del romanticisme al qui li hem d'agrair alguna cosa més que les seves composicions: gràcies a la seva Simfonia fantàstica, es crea l'orquestra simfònica, ja que es necessita un alt nombre d'instrumentistes per dur-la a terme. Dita simfonia es tracta de música programàtica o descriptiva, ja que explica un somni de manera musical. Però en el cas de Berlioz, escoltarem un trio per a dues flautes i harpa, el tema principal està extret de l'oratori La infància de Crist, escrit pel propi compositor.
Niccoló Paganini (1782 - 1840) és conegut per ser un violinista i compositor de gran virtuosisme. Els 24 capritxos per a violí sol és una de les obres més conegudes que va escriure, el darrer d'ells és tal vegada la que més s'interpreta i la més espectacular, i s'ha transcrit per a molts altres instruments. Escoltarem aquest capritxo, que té un tema i onze variacions, i l'acompanyament del piano el va escriure Robert Schumann, un altre destacat compositor del Romanticisme.
Gaetano Donizetti (1797 - 1848) era un compositor italià conegut sobretot per les seves òperes (qui no coneix l'ària Una furtiva lagrima?). Com sabeu, les àries de les òperes (que són les parts cantades i teatralizades que expliquen la història) van precedides sempre d'una obertura per part de l'orquestra, on es presenten les diferents melodies que conformen la partitura general. Ara escoltarem l'obertura de Rosmonda d'Inghilterra (òpera estrenada al 1834) en versió de trio de guitarres.
Pel que fa a Franz Schubert (1797 - 1828), destaca sobretot per haver escrit uns sis-cents lied (en aleman, cançó; composicions per a veu i acompanyament de piano), música de cambra i orquestral i algunes òperes. En aquest cas, recomanam escoltar la Sonata Arpeggione (1871), escrita per a l'arpeggione, que és un instrument híbrid de corda que té sis cordes (com la guitarra), cos de violoncel i es toca agafat entre les cames, com la viola da gamba.
Arpeggione, instrument amb poc recorregut i importància
Construït al 1823 per Johann Stauffer, constructor de guitarres vienès
Ara sí, la Sonata Arpeggione en transcripció per a clarinet:
Per donar aquestes recomanacions per acabades, escoltarem l'obertura de l'òpera Il barbiere di Siviglia, de Gioachino Rossini (1792 - 1868), considerada l'òpera bufa (òpera en clau còmica) per excel·lència, estrenada a l'any 1816, i en la que trobam la divertida ària Largo al factotum dellá città, que també enllaçam per ser una ària emblemàtica en el món del bel canto. Rossini és conegut sobretot per les seves òperes, de les que n'escrivia una o dues a l'any, però també va escriure música vocal religiosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada