Efemèrides 2015: Poussin

350 aniversari de la mort de Nicolas Poussin (1594 - 1665), destacat pintor francès de l'escola classicista 

Autorretrat

Poussin, 1650

Oli sobre llenç

78 x 94 cm.

Poussin va ser el fundador i gran practicant de la pintura clàssica francesa del segle XVII. La seva obra simbolitza les virtuds de la claredat, la lògica i l'ordre. La seva influència en l'art francès arriba fins a l'actualitat. 

Nascut a la zona de Normandia, els seus primers dibuixos van cridar l'atenció de Quentin Varin, un pintor local, de qui Poussin es va convertir en aprenent. Als 18 anys es trasllada a París per continuar la seva formació pictòrica, aconseguint també conèixer artistes que es movien en l'ambient, intentant traslladar-se a Roma en dues ocasions. FInalment, coneix a Giambattista Marino (el poeta de la cort de Maria de Médici), qui el contracta per il·lustrar el seu poema Adone i la edició projectada de Les Metamorfosis d'Ovidi, aconseguint així, al 1624, traslladar-se a Roma.

Cap al 1626, després d'un temps d'inestabilitat, aconsegueix el mecenatge del cardenal Barberini i el seu cercle, que li encarreguen La Mort de Germànic i El martiri de San Erasme.   És durant aquells anys que va tenir l'oportunitat d'experimentar i formular la seva posició sobre la pintura en relació als altres. Amb aquesta finalitat va estudiar l'Antiguitat així com treballs com les bacanals de Tiziano, tot això tenint en compte que, mentrestant, estava emergent el barroc romà. Poussin coneixia a altres artistes a Roma i tendia a fer-se amic d'aquells amb inclinacions artístiques cap al Classicisme.

La mort de Germànic

Poussin, 1627

Oli sobre llenç

147 x 198 cm.

A finals de la dècada de 1630, la seva carrera depenia del mecenatge privat, i mentre complia amb els encàrrecs, se'l crida per tornar a França, ja que Lluis XIII li va otorgar el títol de Primer pintor de la cort, realitzant varies obres per a les capelles reials.

Selene i Endimió

Poussin, c. 1628-1630

Oli sobre llenç

122 x 169 cm.

Una dansa per la música del Temps

Poussin, 1634-1635

Oli sobre llenç

82 x 104 cm.

La clemència d'Escipió

Poussin, 1640

Oli sobre llenç

116 x 150 cm.

L'any 1642, disgustat per les intrigues dels artistes de la cort, torna a Roma. Al 1650, la seva salut empitjora, la mà dreta li tremolava cada vegada més, cosa que es nota en els seus darrers treballs, morint l'any 1665.

Paisatge amb Polifem

Poussin, 1649

Olil sobre llenç

150 x 198 cm.

Les quatre estacions: Estiu

Poussin, 1660-1664

Oli sobre llenç

118 x 160 cm.

La fugida a Egipte

Poussin, 1657

Oli sobre llenç

97 x 133 cm.

Apol·lo i Dafne

Poussin, 1664

Olis sobre llenç

155 x 200 cm.

Al llarg de la seva vida, Poussin es va mantenir allunyat de la tendència popular cap allò que és decoratiu, característica tan pròpia de l'art francès de l'època. En les seves obres s'uneixen la supervivència dels impulsos del Renaixement i una referència conscient a l'art de l'antiguitat clàssica com a estàndar de l'excel·lència. El seu propòsit era la claredat d'expressió que assolia mitjançant el disegno (noblesa de disseny) preferit al colore (color). En la seva obra prevalen els temes de la tragèdia i la mort, desenvolupant alhora de la pintura de paisatges.

La millor col·lecció de pintures i dibuixos de Poussin està en possessió del Louvre de París, museu que enguany celebra el 350 aniversari de la mort del pintor entre el 2 d'abril fins al 29 de juny. Per a més informació: http://www.louvre.fr/expositions/poussin-et-dieu