El fil conductor de les recomanacions musicals d'aquesta setmana serà el Romanticisme tardà, període que abraça la segona meitat del segle XIX. En aquella època es van consolidar els nacionalismes, els instruments van millorar tècnicament, es van fundar els conservatoris i els diferents països europeus estaven més connectats entre ells gràcies al tren i el telègraf, fets que permeten grans millores en l'estil compositiu.
A la primera entrada de recomanacions que vam publicar al nostre blog, el professor de clarinet va proposar-nos el primer i segon moviment de la Sonata per a clarinet en Mi bemoll Major, op. 167 (veure aqui), escrita al 1921 per Camille Saint-Saens (1835-1921). Avui enllaçam el quart moviment, que té moments que requereixen d'una gran tècnica per part del clarinetista, sempre mantenint el lirisme de les frases més melòdiques.
Antonin Dvorak (1841-1904) va ser el compositor txec més conegut, va seguir l'estela nacionalista de l'altre gran compositor bohemi, Bedrich Smetana. L'obra més coneguda de Dvorak és la Simfonia nº 9 "Del Nou Món", i els concerts que escrivia per a instrument solista tenien una part orquestral escrita rica i simfònica. Escoltam idò el primer moviment del Concert en la menor, op. 53 (1879), on s'aprecia l'essència de la música bohèmia.
César Franck (1822-1890) va néixer a Bèlgica però va viure tota la seva edat adulta a París, on exercia de compositor, pianista i organista. Al 1872 va demanar la nacionalitat francesa, requisit indispensable per poder accedir a la plaça de professor al Conservatori de París. Les seves composicions sobretot són per a orgue, encara que també va escriure algunes simfonies, dues misses, quatre òperes i algunes peces de música de cambra. La sonata per a flauta i piano que enllaçam a continuació és una transcripció de la sonata per a violí i piano que va escriure Franck al 1886, on el compositor amalgama les noves harmonies amb les característiques del Classicisme, estil que valorava molt.
Gabriel Fauré (1845-1924) és el compositor francès més conegut de la seva generació, el seu estil ha influït als següents compositors. Va ser pianista, organista, compositor i professor, i les seves composicions van des de cançons (veu i piano), passant per obres per a instrument melòdic amb acompanyament de piano, música orquestral, música vocal religiosa i diverses composicions per a piano sol. La Pavana en fa # menor, op. 50, era original per a piano i coro, però la versió més coneguda és per a orquestra. Gràcies a la popularitat de la peça se n'han fet moltes transcripcions, escoltam idò un arranjament per a dues guitarres.
El compositor austríac Anton Bruckner (1824-1896), conegut per les seves simfonies, misses i motets, composicions que destacaven per la seva harmonia enriquida, el caràcter fortament polifònic i la llargada de les obres. La Fantasia en Sol Major escrita l'any 1868 per a piano sol és considerada com una obra menor però es poden apreciar les característiques compositives en què Bruckner basa la seva obra.
Richard Wagner (1813-1883) va ser un compositor, director d'orquestra, poeta, assagista, dramaturg i teòric musical aleman. Va transformar el pensament musical amb la idea de "l'obra d'art total", la síntesi de les arts poètiques, visuals, musicals i escèniques, idea que va variant i adaptant al llarg de la seva obra, que destaca per la riquesa cromàtica, harmònica i orquestral, la textura contrapuntística i l'ús dels leitmotivs (temes musicals associats específicament a un personatge o trama). Les seves composicions són quasi totes òperes, destacant la tetralogia L'anell del nibelung, de la que formen part les òperes L'or del Rin, La valquiria, Sigfid i El Capvespre dels Déus, de les que Wagner escriu tant la música com la lletra. Apart de la tetralogia, Wagner va escriure altres òperes, com Parsifal, Els mestres cantors de Nürenberg, Lohengrin, Tristan i Isolda i Tannhäuser; d'aquesta darrera escoltarem l'obertura, on veureu que el tema musica principal és conegut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada